L'AMANT MES CONSTANT
Tinc una amiga tan constant
que sempre m'esta atabalant
m'acompanya a tort i a dreta
no val pas fer-s'hi I'estreta.
Com que és molt ambivalent
no I'importa el sexe de la gent
jo voldria veure-Ia IIuny
pero em te sempre en un puny.
Es capaç d'acompanyar-me
dia i nit sense deixar-me
perque ella és incessant
el seu taranna és perseverant.
Hi ha estat la seva quimera
anar-me sempre al darrera
per fi, ja m'ha aconseguit
i renoi ! si me'n dona de neguit!
A vegades, s'esta ben quieta
i d'altres, es mou inquieta
és tan perversa i perjudicial
que quan em posseeix em fa mal.
Per mi, és una gran vexació
que em tingui tanta estimació
amb la seva gosadia insolent
m’assetjafins i tot davant la gent .
No voldria que m’estimés tant
jo,no la vull pas d'acompanyant
i em sembla tan gran barbaritat
dur-Ia sempre a/ meu costat
que fins i tot , verí I'hi he donat
pero ca ! ni se n´ha assabentat!
perque no és gens elegant
pero és més forta que un gegant.
Te aparença de ser fidel
pero amb d'altres, també fa arrel.
I no te pas cap mirament
I'edat, li és ben indiferent
la seva insolencia és tal
que va amb la gent més cabal.
I de gasiva no en te res
m'abasta a mi, i a molts més.
Puix que junt a mi camina
doncs com més anys tinc, més m'estima
i com que te I'estranya virtut
d'ésser I'amant més constant que he conegut
i la meya mala estrella
és que ja no puc viure sense ella
perque la seva estima és tant forta
que no em deixara ni morta.
I encara que sigui de mal grat
la duc sempre al meu costat
per no estar-nos sempre barallant
per fi, ja la vaig acceptant
a aquesta artrosi maleïda
que m'esta amargant la vida!
Que em te /'esquena baldada
i de vertigen, desesperada!
domingo, noviembre 26, 2006
L'AMANT MES CONSTANT
En temps tan propis comb aquets, per tindre refredats, grips i mils dolor de artritis i reumes; m'ha vingut a la memoria un poema de la meva amiga ROSA QUERALT i os en vull fer co-protagonistas.
viernes, noviembre 17, 2006
TEMPS DE CASTANYES I BOLETS
Bonic disapta. Una excursion pels boscos del meu poble Osor a la recerca de castanyes i bolets. Bolets no ne trobat, però castanyes ja en tinc unes quantes per a torrar-les en tres o quatre vagades. A dalt a l'ermita vaig comprar una ampolla de vi verd " novell". Despres vaig gaudi dels paratjes del pantà, i aquets matí me llevat d'hora, per envadalir-me del neixemen del dia que en aquesta altitut és una de les set meravelles del món. No és d'estranyar que cada vegada que vaig al poble m'enamori mes, i mes d'ell. Sobretot en aquesta epoca de l'any amb les seves mil tonalitats de colors: verd, groc, marron, ocre ect.ect
Amb un fons de musica celestial de ocells que amb els seus cants ens avisen que ja a arribat l'estiuet de sant Martin.