Recuper-te

He tocat el que no devia, i he perdut la marena dentra sense dificultat. Perdoneu, per la meva ignorancia. Si aconsegueixo arreclaro ja ens tornarem a troba. Gracies.

L'AMANT MES CONSTANT

En temps tan propis comb aquets, per tindre refredats, grips i mils dolor de artritis i reumes; m'ha vingut a la memoria un poema de la meva amiga ROSA QUERALT i os en vull fer co-protagonistas.

L'AMANT MES CONSTANT Tinc una amiga tan constant que sempre m'esta atabalant m'acompanya a tort i a dreta no val pas fer-s'hi I'estreta. Com que és molt ambivalent no I'importa el sexe de la gent jo voldria veure-Ia IIuny pero em te sempre en un puny. Es capaç d'acompanyar-me dia i nit sense deixar-me perque ella és incessant el seu taranna és perseverant. Hi ha estat la seva quimera anar-me sempre al darrera per fi, ja m'ha aconseguit i renoi ! si me'n dona de neguit! A vegades, s'esta ben quieta i d'altres, es mou inquieta és tan perversa i perjudicial que quan em posseeix em fa mal. Per mi, és una gran vexació que em tingui tanta estimació amb la seva gosadia insolent m’assetjafins i tot davant la gent . No voldria que m’estimés tant jo,no la vull pas d'acompanyant i em sembla tan gran barbaritat dur-Ia sempre a/ meu costat que fins i tot , verí I'hi he donat pero ca ! ni se n´ha assabentat! perque no és gens elegant pero és més forta que un gegant. Te aparença de ser fidel pero amb d'altres, també fa arrel. I no te pas cap mirament I'edat, li és ben indiferent la seva insolencia és tal que va amb la gent més cabal. I de gasiva no en te res m'abasta a mi, i a molts més. Puix que junt a mi camina doncs com més anys tinc, més m'estima i com que te I'estranya virtut d'ésser I'amant més constant que he conegut i la meya mala estrella és que ja no puc viure sense ella perque la seva estima és tant forta que no em deixara ni morta. I encara que sigui de mal grat la duc sempre al meu costat per no estar-nos sempre barallant per fi, ja la vaig acceptant a aquesta artrosi maleïda que m'esta amargant la vida! Que em te /'esquena baldada i de vertigen, desesperada!

TEMPS DE CASTANYES I BOLETS

Bonic disapta. Una excursion pels boscos del meu poble Osor a la recerca de castanyes i bolets. Bolets no ne trobat, però castanyes ja en tinc unes quantes per a torrar-les en tres o quatre vagades. A dalt a l'ermita vaig comprar una ampolla de vi verd " novell". Despres vaig gaudi dels paratjes del pantà, i aquets matí me llevat d'hora, per envadalir-me del neixemen del dia que en aquesta altitut és una de les set meravelles del món. No és d'estranyar que cada vegada que vaig al poble m'enamori mes, i mes d'ell. Sobretot en aquesta epoca de l'any amb les seves mil tonalitats de colors: verd, groc, marron, ocre ect.ect Amb un fons de musica celestial de ocells que amb els seus cants ens avisen que ja a arribat l'estiuet de sant Martin.

PER UN MOS DE PA BLANC

Eren temps de fam. En el meu cas sol fam selectiva, ja que en el poble qui mes qui menys tenia els seus horts i criava les seves gallines, conills i un porc a l'any. Però una coses serbian per a aconseguir altres en el canvi. A casa la carn es menjava (poca) una vegada per setmana igual que el pa blanc. Per això una vegada que vaig anar a comprar el pa, i vaig veure a un guàrdia civil comprant pa: li vaig dir : - escolta tu,que t'equivoques, el pa blanc.val tres "perras gordas" ( tres duros) i tu les donas petitest ( tres rosses, o pessetes). Ell en va mira va somriure i res mes. A l'arribar a casa li vaig dir a la meva mare que de gran em casaria amb un guàrdia civil, perquè compraven el pa amb "perras chicas"com diuen ell. Ella es va posar a riure i va dir: - doncs tendras que deixa-ro dit ja que estan molt sol·licitats. No em acobardar, i a la tarda al sortir del cole vaig anar directa al "cuartelillo" i li vaig preguntar si estava casat. -He tu, estas casat? -No. Perquè? Va Dir rient. -Doncs jo demano tanda primer, per a casar-me amb tu quan sigui gran. I vaig marxar corrent; pensant que habia preparat el meu futur de pa blanc. Esta clar que el unica cosa que vaig aconseguirva ser convertir-me en el xafardeig del poble doncs allò va corre com la polvora. Tot el poble en va anar ple del meu atraviment. Encara sort que aquestes coses a la mainada de cinc o sis anys ens afecten ven poc. I en poc temps tothom ho va oblidar. Cal veure el que era jo capaç llavors per un mos de pa blanc.

NOSTÀLGIES

Des de aquets cims es llambrega al fons el meu poble i no puc mes que fer-li un poema

RECORD D'OSOR

Tinc de la gent d'Osor,

un tendre i grat record;

tots els somnis d'infancia,

els tinc gravats al cor

Teresita era el meu nom, potser, per ser tan menuda;

m 'he fet gran, i ha passat el temps,

pero no els oblidaré mai.

La Roseta i el Ramon, com a filla m' adoptaren;

sis anys, jo soIs tenia,

i fins als vint m' educaren.

¡Tant com els he estimat!

i mai he sabut demostrar-ho;

i per orgull de les dues parts,

ens hem anat distanciant.

Si sóc persona assenyada i amb esforç m 'he sabut situar; els ho dec a ells, ELS MEUS PARES, i aixo, mai es pot oblidar.

Oh!, racons del meu Osor, on jo he jugat i somiat; el pont, que divideix el poble en dos,

i en dues parts jo tenia el cor

Allí, tothom treballa i s' ajuda, si una desgracia s' esdevé; per aixo crec en la gent sorruda,

perque són nobles com el que més.

EL QUE COSTA ENAMORAR.

Al arriba a casa despres de anar a l'aplec de San Gregori; vaig explicar-li les meves coses han el meu blauet. Totes aquelles que m'havien fet patit quan era fadrina.

La conchi i el Salva eran ja una parella feliç feia un mes que s'havien casat.

La Teresa li rondava un “ pixa cantonades” del poble veí i jo em sentia desgraciada mai cap noi m'havia tirat mai floretes

El pecat havia de ser meu, ja que no sàvia tractar als nois amb coqueteria, per a mi, tots érem iguals i per tant ni tenia ni sàvia, posar un toc de feminitat, al parlar amb els nois; tots em volien, però; per a anar a per llenya, muntar els decorats del nostre petit teatre "del capellà"; per a tot allò que les altres noies es negaven dient que no era cosa per a elles. Jo era per a tots el " Mari mascle " no solament del grup, sinó també del poble.

Als vine't anys no se'm coneixia cap nuvi i en canvi cuasi totes les meves amigues estaven casades; jo en principi m'ho passava bé, no tenia obligacions, ni problemes però sempre que podien m'esquivaven ja que ells anaven aparellats i els molestava.

Ells deien tu vius feliç, no tens problemes: ; però jo em sentia com una noia mes o menys bonica, però que no em volia ningú; no com jo volia ser volguda.

Aquets diumenge de l'aplec, arriba al poble un noi mes o menys de la meva edat, era de bon veure, alt, bé plantat; i al veure'm em va començar a llençar floretes, tal vegada estava acostumat, que a la ciutat anaven molt directes al gra.

Les meves amigues em van aconsellar que em fes la dura, que els nois de ciutat es creuen que les dones de poble som ximples i que ells van pel que van, i després si t'he vist .....

Que fàcil d'aconsellar, quan totes elles estaven ja casades i algunes ja amb fills.

La veritat era l'únic noi que en vine't anys m'havia tractat com una dona.

Doncs si, em vaig sentir afalagada, em vaig créixer, em sentia important.

Jo; jo sola, era capaç d'enamorar a un home.

Va prometre vindre cada diumenge per anar-nos coneixen

Els diumenges que vènia al poble, solíem sortir com amics, sempre amb els matrimonis amics nostres, mai sols, estava molt mal vist, sortir sols si no estaves compromesa.

TEMPS D'IGNORANCIA

Tindria onze anys.

Era en aquestes dades,haviam anat a buscar castanyes i volets ja que s'acostavan les festes de tot Sants.

Anava amb la meva amiga Lluïsa i Teresa (aquesta tenia 15 anys) en un talla-focs vaig rellisca, rodant fins a arribar a la carretera.

No tenia cap cop ni cap rascada. - Mari, Mari, va cridar Lluïsa on te as tallat? - No t'espantis, no m'ha passat res. - Que si dona, que estas sagnant, mire tens tota la faldilla plena de sang

Jo em vaig mira, i no vaig veure ni tall, ni rascada; però tenia la faldilla i el viso tot brut de sang.

Les dues ens espantarem molt í molt; Lluïsa tenia un any menys que jo, i com era molt quieta i curosa mai queia.

Jo estava espantada perquè no veia d'on podia sortí la sang i vaig pensar que m'havia reventat alguna cosa per dins.

Després de mirar-nos i no saber que fer, vam començar a cridar a Teresa a crits; crits de terror (estàvem veritablement espantades) Quan Teresa va arribar a la nostra altura,les dues al horai li contem el que m'havia passat. - Teresa. Mari ha caigut i te tot de sang, però no té cap ferida.

- Crec que m'ha reventat un budell, perquè m'he donat un cop en el ventre i sagno per les meves parts. Aixo pot ser molt greu.

El riure de Teresa ens va desconcertar.

Com podia riure d'alguna cosa tan seriós com un budell reventat.

Quan es va calmar, ens va contar que això els passava a totes les dones: i que a partir d'ara jo deixava de ser nena i em convertia en dona.

No en vaig comprendre el significat; però em vaig tranquilitza per que la Teresa va dir molt segura que no ere res dolents.