L'AMANT MES CONSTANT

En temps tan propis comb aquets, per tindre refredats, grips i mils dolor de artritis i reumes; m'ha vingut a la memoria un poema de la meva amiga ROSA QUERALT i os en vull fer co-protagonistas.

L'AMANT MES CONSTANT Tinc una amiga tan constant que sempre m'esta atabalant m'acompanya a tort i a dreta no val pas fer-s'hi I'estreta. Com que és molt ambivalent no I'importa el sexe de la gent jo voldria veure-Ia IIuny pero em te sempre en un puny. Es capaç d'acompanyar-me dia i nit sense deixar-me perque ella és incessant el seu taranna és perseverant. Hi ha estat la seva quimera anar-me sempre al darrera per fi, ja m'ha aconseguit i renoi ! si me'n dona de neguit! A vegades, s'esta ben quieta i d'altres, es mou inquieta és tan perversa i perjudicial que quan em posseeix em fa mal. Per mi, és una gran vexació que em tingui tanta estimació amb la seva gosadia insolent m’assetjafins i tot davant la gent . No voldria que m’estimés tant jo,no la vull pas d'acompanyant i em sembla tan gran barbaritat dur-Ia sempre a/ meu costat que fins i tot , verí I'hi he donat pero ca ! ni se n´ha assabentat! perque no és gens elegant pero és més forta que un gegant. Te aparença de ser fidel pero amb d'altres, també fa arrel. I no te pas cap mirament I'edat, li és ben indiferent la seva insolencia és tal que va amb la gent més cabal. I de gasiva no en te res m'abasta a mi, i a molts més. Puix que junt a mi camina doncs com més anys tinc, més m'estima i com que te I'estranya virtut d'ésser I'amant més constant que he conegut i la meya mala estrella és que ja no puc viure sense ella perque la seva estima és tant forta que no em deixara ni morta. I encara que sigui de mal grat la duc sempre al meu costat per no estar-nos sempre barallant per fi, ja la vaig acceptant a aquesta artrosi maleïda que m'esta amargant la vida! Que em te /'esquena baldada i de vertigen, desesperada!