NOSTÀLGIES

Des de aquets cims es llambrega al fons el meu poble i no puc mes que fer-li un poema

RECORD D'OSOR

Tinc de la gent d'Osor,

un tendre i grat record;

tots els somnis d'infancia,

els tinc gravats al cor

Teresita era el meu nom, potser, per ser tan menuda;

m 'he fet gran, i ha passat el temps,

pero no els oblidaré mai.

La Roseta i el Ramon, com a filla m' adoptaren;

sis anys, jo soIs tenia,

i fins als vint m' educaren.

¡Tant com els he estimat!

i mai he sabut demostrar-ho;

i per orgull de les dues parts,

ens hem anat distanciant.

Si sóc persona assenyada i amb esforç m 'he sabut situar; els ho dec a ells, ELS MEUS PARES, i aixo, mai es pot oblidar.

Oh!, racons del meu Osor, on jo he jugat i somiat; el pont, que divideix el poble en dos,

i en dues parts jo tenia el cor

Allí, tothom treballa i s' ajuda, si una desgracia s' esdevé; per aixo crec en la gent sorruda,

perque són nobles com el que més.