EL QUE COSTA ENAMORAR.

Al arriba a casa despres de anar a l'aplec de San Gregori; vaig explicar-li les meves coses han el meu blauet. Totes aquelles que m'havien fet patit quan era fadrina.

La conchi i el Salva eran ja una parella feliç feia un mes que s'havien casat.

La Teresa li rondava un “ pixa cantonades” del poble veí i jo em sentia desgraciada mai cap noi m'havia tirat mai floretes

El pecat havia de ser meu, ja que no sàvia tractar als nois amb coqueteria, per a mi, tots érem iguals i per tant ni tenia ni sàvia, posar un toc de feminitat, al parlar amb els nois; tots em volien, però; per a anar a per llenya, muntar els decorats del nostre petit teatre "del capellà"; per a tot allò que les altres noies es negaven dient que no era cosa per a elles. Jo era per a tots el " Mari mascle " no solament del grup, sinó també del poble.

Als vine't anys no se'm coneixia cap nuvi i en canvi cuasi totes les meves amigues estaven casades; jo en principi m'ho passava bé, no tenia obligacions, ni problemes però sempre que podien m'esquivaven ja que ells anaven aparellats i els molestava.

Ells deien tu vius feliç, no tens problemes: ; però jo em sentia com una noia mes o menys bonica, però que no em volia ningú; no com jo volia ser volguda.

Aquets diumenge de l'aplec, arriba al poble un noi mes o menys de la meva edat, era de bon veure, alt, bé plantat; i al veure'm em va començar a llençar floretes, tal vegada estava acostumat, que a la ciutat anaven molt directes al gra.

Les meves amigues em van aconsellar que em fes la dura, que els nois de ciutat es creuen que les dones de poble som ximples i que ells van pel que van, i després si t'he vist .....

Que fàcil d'aconsellar, quan totes elles estaven ja casades i algunes ja amb fills.

La veritat era l'únic noi que en vine't anys m'havia tractat com una dona.

Doncs si, em vaig sentir afalagada, em vaig créixer, em sentia important.

Jo; jo sola, era capaç d'enamorar a un home.

Va prometre vindre cada diumenge per anar-nos coneixen

Els diumenges que vènia al poble, solíem sortir com amics, sempre amb els matrimonis amics nostres, mai sols, estava molt mal vist, sortir sols si no estaves compromesa.