PER UN MOS DE PA BLANC

Eren temps de fam. En el meu cas sol fam selectiva, ja que en el poble qui mes qui menys tenia els seus horts i criava les seves gallines, conills i un porc a l'any. Però una coses serbian per a aconseguir altres en el canvi. A casa la carn es menjava (poca) una vegada per setmana igual que el pa blanc. Per això una vegada que vaig anar a comprar el pa, i vaig veure a un guàrdia civil comprant pa: li vaig dir : - escolta tu,que t'equivoques, el pa blanc.val tres "perras gordas" ( tres duros) i tu les donas petitest ( tres rosses, o pessetes). Ell en va mira va somriure i res mes. A l'arribar a casa li vaig dir a la meva mare que de gran em casaria amb un guàrdia civil, perquè compraven el pa amb "perras chicas"com diuen ell. Ella es va posar a riure i va dir: - doncs tendras que deixa-ro dit ja que estan molt sol·licitats. No em acobardar, i a la tarda al sortir del cole vaig anar directa al "cuartelillo" i li vaig preguntar si estava casat. -He tu, estas casat? -No. Perquè? Va Dir rient. -Doncs jo demano tanda primer, per a casar-me amb tu quan sigui gran. I vaig marxar corrent; pensant que habia preparat el meu futur de pa blanc. Esta clar que el unica cosa que vaig aconseguirva ser convertir-me en el xafardeig del poble doncs allò va corre com la polvora. Tot el poble en va anar ple del meu atraviment. Encara sort que aquestes coses a la mainada de cinc o sis anys ens afecten ven poc. I en poc temps tothom ho va oblidar. Cal veure el que era jo capaç llavors per un mos de pa blanc.