Uns bocins de la meva historia

Uns bocins de la meva historia

Despres de la pasajada per el pantà ( al altre tom de muntanya del santuari) ens posarem a juga a les cartes amb la meva companya de treball Mila, el seu marit Oriol i el seu germà Màxim.

El joc era el de menys, però la conversa era interesant.

Es tractava de l'adopciò d'un nen.

Ells estaven tramitant totes les gestions i paperassa per aconseguir adoptar un nen del Uruguai.

Jo els discutia que no estava d'acord en l'adopció d'un nen ja una mica crescut.

És una responsabilitat molt gran adopta un nadò, però molt mes complicada i conflictiva quan es tracta d'un nen de cinc a deu anys.

- Mari, aquests nens solament necessiten amor.

- Aquesta és la frase més usada que jo conec Mila. Però un nen necessita molt mes, no ho oblidis.

- No m'ho recordis, que ens han obligat a passar cinquanta mil proves de psicologia i ens han investigat a fons les possibilitats econòmiques i mil coses mes, va dir Oriol.

- Estic d'acord, són un xic exagerats. Però que em dius del nen amb sis o set anys? Qui els pregunta a ell, que vol?

- Els nens no saben que els convé digue Màxim.

- Per això, li dono la raó a Mari, és complicat fer les coses sense causar traumes innecessaris comenta l'Oriol.

- Vosaltres sabeu que jo vaig ser adoptada amb sis anys; i tinc imatges molt denigrants d'aquell moment.

- Però el teu cas és distint.

- No, és normal, com milers d'ells, amb petites variants; però el mateix resultat.

- Però el cas que ens ocupa és molt diferent; aquest nen a estat separat dels seus pares i a càrrec del govern.

- Això, aquests nens estan desitjant tenir una família pròpia, comenta Màxim.

- Si ningú dubta, que vosaltres li donareu tot l'afecte i la seguretat que necessiti; però mai li esborréreu la seva memòria.

- Tampoc creo que sigui bo, intentar-lo.

- No, esclar; però ningú ha nascut ensenyat per a educar. La por de perdre'l si un dia pretén buscar les seves arrels, pot fer que sense proposar-vos,feu que sigui tabú parlar de la seva procedència .

- Això no passerà mai en el nostre cas.

- Mira, Oriol; del que es diu al que es fa ni ha un bon tros de diferencia

- No pots assegurar el que passarà demá i menya dintre d'uns anys.

- El que tu tenguesis una mala experiència,no vol dir que sia igual per tots, va dir Mila, mirant-me amb cara de pretendre comprendre'm.

- Millor deixem el tema, podríem discutir i no amb be dagust.

- El opinar no vol dir forçosament que s'hagi de discutir.

- No per descomptat. Però jo mai adoptaria a un nen per la responsabilitat que comporta, i molt menys gran; si fos nou nat tal vegada m'ho pensaria. Però millor ho deixem aquí.

- Si, serà millor deixar el tema; a més ja és tard i a mi m'esperen va dir Màxim i es va aixecar i sent va anar.

Jo també men vaig acomiadar amb una abraçada i m’hem vaig anar a casa. No sense desitjar-li que tot anes be.